LA FALSA: “Violència de gènere”
Ens arrimem al 8 de març, Dia Internacional de la Dona, per això em sembla un moment idoni per fer de nou una reflexió sobre un fet esgarrifant: la violència de gènere. Esgarrifant no només pel fet que existeix sinó també per la passivitat d’una societat que no l’evita. Si no han augmentat les xifres en el que portem de 2017 en són ja 16 les dones assassinades per les mans criminals de les seues parelles o exparelles.
796 han estat les víctimes des de que sobre 2004 es crea una llei teòricament per a la seua protecció. Unes 60 dones a l’any mortes, cinc per mes, més d’una per setmana. Ni en els pitjors temps de la banda terrorista ETA hi havia tants assassinats al nostre país, amb la diferència que aleshores ens manifestàvem en repulsa i ara no movem un dit, ens quedem mirant el futbol.
Cada vegada que una dona és assassinada, hi ha un pare, marit, germà o fill responsable. Perquè cada vegada que una dona és morta a mans d’un criminal hi ha un home que no fa res per defendre la vida i llibertat de la seua dona, un pare que no defèn la vida i llibertat de la seua filla, un fill que no fa res per salvaguardar la vida i llibertat de la seua pròpia mare. I tos som marits, germans, fills o pares d’una dona. No són prou cinc minuts de silenci a la porta d’un edifici institucional per rentar-nos la consciència de societat malalta i masclista, una societat falsa i hipòcrita que no es capaç d’educar per a la llibertat i el respecte ni de posar el remei adequat davant tanta barbàrie. Tots som culpables… i els que no legislen adequadament, més!
Més informació: dona | Joan Carles Marcobal | La Falsa
