LA FALSA: “Esperanza Aguirre”
Sra. Esperanza Aguirre y Gil de Biedma, Grande de España: no cal ni dir que vostè ha estat un dels personatges més singulars de la democràcia. Dic de la democràcia perquè en la dictadura tots els personatges eren singulars, com vostè bé els coneixia. Fins i tot podríem dir que vostè ha estat simpàtica. Encara somriuen molts d’espanyols amb la seua lliscada quan, sent ministra d’educació, va confondre els crèdits universitaris amb ajudes econòmiques a estudiants. Això sí, no sé si serà molt simpàtica per a Gallardón i alguns companys seus de partit després de les seues també lliscades amb els micròfons oberts.
No, de les seues aventures automobilístiques per Madrid, no parlarem. Però me reitero, cau vostè bé i sembla molt afable. Però la simpatia no val per a tot senyora comtessa, en política s’ha de ser també responsable. No, senyora, no! No vaig a dir jo que vostè siga culpable de cap cosa davant la llei i la justícia, jo no dubto gens ni mica de la seua honradesa i honestedat. El que passa és que vostè, presumptament, pareix que s’ha envoltat de massa gent de dubtosa honorabilitat. Evidentment eixe detall no la fa a vostè culpable de res però sí que la fa responsable de tot. Tant i més quan sabem, i al seu partit ho saben també, que vostè ha intentat sempre moure el culler a l’olla del PP.
I per això alguna gent que no s’empassava els seus guisats i salses li ha demanat, per no dir exigit, que s’aparte dels fogons. Però no és prou amb la cuina, també s’hauria de netejar el rebost.
Més informació: Joan Carles Marcobal | La Falsa | política
