El Corpus de Morella, 660 anys de fe i tradició
La festa del Corpus és la més important del cicle festiu morellà. És la festa en la qual Morella ha expressat i expressa la seua condició de Ciutat. Enguany, Morella celebrarà la Festa els dies 2 i 3 de juny amb tota la solemnitat possible i quasi coincidirà amb la data del 4 de juny on exactament es compliran 660 anys de la primera celebració del Corpus a Morella. Les campanes, gaites i tabals s’haurien d’escoltar des de València. Però no ho faran.
Poc temps després d’establir per tota la cristiandat la festa del Corpus Christi pel Papa Urbà IV, l´any 1264, Morella la va incloure al seu calendari litúrgic. Va ser el 4 de juny de 1358, tres anys després de València, quan es va celebrar la primera festa del Corpus, la festa més sumptuosa que anyalment tenia lloc a Morella, com diuen les cròniques. I van ser el Consell i Jurats de la Vila qui van pagar i encarregar al seu millor artista, el morellà, Bernardo Santalinea, en 1389, la confecció de l´artística i monumental custòdia processional, estrenada al Corpus de 1394.
Des de començament del segle XIV la festivitat del Corpus ha sigut un dels signes que distingeixen i singularitzen a la ciutat gòtica de Morella.
La festa del Corpus l’organitze un majoral —El Majoral— o grup de majorals proposats pel Capítol del Santíssim Sagrament. Al Majoral del Corpus el nombre, a proposta de l’eixint, el Capítol en junta general que té lloc el diumenge de la Santíssima Trinitat; este nomenament és efectiu des del dia de Sant Joan amb un any de vigència. La primera faena del majoral és la del finançament de les despeses litúrgiques, folklòriques i de representació de la festa. Per este finançament comte amb la prerrogativa de passar el plat a la missa dels dissabtes a la vesprada, la col·lecta de la missa del Corpus, i els acaptes pel poble i terme municipal. En temps passats als masos (més de 250) es feien dos acaptes, el de la llana i el del blat. D’ací l’almoina de barcella, mig cafí o cafís.
Els actes de la vespra començaven, i comencen, a les dotze de la nit amb un solemne volteig de campanes, el campaneo. Tots els morellans sabien que la festa més gran havia començat. La cercavila amb la gaita i tabal acompanyant al majoral era el preludi de la gran festa.
La Degolla és l’acte central més característic de la festa del Corpus. Té com a missió anunciar la festa del dia següent i invitar a la participació en la processó general. És complicat buscar la procedència dels distints elements que intervenen a la cavalcada, perquè es barregen alguns d’origen dels segles XV i XVI (entremesos, misteris) i d’altres incorporats al segle XIX (actuals degolladors) Podem veure: La Mare de Déu de la burreta, Els Reis Mags, el tio de la caldereta, els degolladors i com no, la música, la tocateta de la degolla.
L’eixida dels gegants, queda com a element residual del que fou el solemne pregó que el Justícia, Jurats i prohoms feien de la festa del Corpus, animant a gremis, confraries i ciutadans a participar en els actes festius, especialment a la processó general. Abans ballaven davant la casa del majoral i autoritats. Actualment, els gegants acompanyats per la gaita i tabal desfilen i ballen pel carrer major.
La processó general del Corpus és l’acte al voltant del qual gire tota la festa. Quan es va instituir es pretenia que fora la més important de totes les processons públiques realitzades fins al moment. Que fora l’element distintiu dels nous temps. La processó general va aconseguir convertir tota la ciutat en una festa fent que la majoria dels ciutadans isqueren al carrer. (Avui, desgraciadament i com tantes altres coses, ens queda a penes un somni d’aquella sumptuositat i solemnitat que va ser la festa)
La pujà de la Vila és, potser, on es veu millor el protagonisme del Consell de la Vila. Són les autoritats de la ciutat les que en realitat presidixen la desfilada cívica religiosa. Tots els elements que han de prendre part en la processó es concentren a l’interior de l’arxiprestal o al placet de l’església. Allí esperaran fins que les autoritats de la ciutat arriben. Es coneix com la Pujà de la Vila. Les autoritats civils amb els elements simbòlics de la ciutat, els gegants, l´àguila —L´Àliga— i macers amb la peanya del patró, Sant Julià màrtir, formen una comitiva que parteix de la casa de la Vila i amb la tocaeta tradicional de la puja a la vila, arriben fins l’església.. Avui d’aquelles confraries i antigues parròquies tant sols puja la peanya de sant Antoni de la Confraria dels llauradors.
La desfilada processional l’encapçalen els gegants i la bandera de sant Antoni, al costat d’ells van els primers gaiters que interpreten les tres tocaetes diferents que hi ha per la processó. A continuació desfilen els gremis i confraries portant les respectives peanyes. En èpoques passades van arribar a eixir-ne prop de 30, com escriu Mossén Bruñó l’any 1925; avui tan a penes 11. Al patró, Sant Julià, no l’acompanye ningú, igual que al copatró Sant Vicent. Sant Antoni, que el dia del Sant van 200 atxes, està sol…. Podríem seguir este trist reconte, però no és necessari. Com dia amb ironia el Cronista de la Ciutat i amic Serafín Gamundí: “cada dia que passe, perdem un llençol”.
Els elements bíblics, els personatges, constituïxen un dels elements més característics i singulars de la processó. Esta part de la desfilada és una dramatització de l’Antic i Nou Testament. Era, i és encara, una processó pedagògica. Els xiquets i la gent gran aprenien la història sagrada veient any darrere any la processó. Tota esta desfilada comence l’any 1795, introduint el grup dels 24 ancians; Jacob i els dotze fills, a 1822, els Apòstols a 1867; Sant Rafael, Tobies i Sant Joan Baptista a 1870; L’Arca de l’Aliança a 1872, i, en anys successius els altres elements de la processó.
Darrere dels personatges bíblics, l’Àliga, i Sant Joan Evangelista, sant Joanet. L’Àliga, de gran tamany i amb més de 70 kg, simbolitza la Ciutat, però en realitat, segons indicava Sanchís Guarner, el seu origen cal buscar-lo en l’àguila de l’Apocalipsi de sant Joan Evangelista. Darrere van els membres del Capítol del Santíssim amb el guió, l’umbrela i el tintiàmbul, signes de la categoria de la basílica que ostenta l’arxiprestal Santa Maria la Major. (En temps passats després venien les tres creus parroquials) i darrere vint-i-quatre homes amb un gran cirialot i vestits de blanc, els cirialots que representen als vint-i-quatre ancians de l’Apocalipsi.
A continuació, i des de fa pocs anys, els xiquets de la Primera Comunió i els angelets del Corpus, xiquets de 3 o 4 anys que porten una canasteta amb pètals de flors per llançar-les a la Custòdia. Després desfilen els Majorals, el Clero, La Custòdia amb el Santíssim baix pal·li, i darrere les autoritats de la Ciutat i la banda de música. L’Ajuntament avui, com en temps pretèrits el Consell de la Vila, obri el pas amb els gegants i tanque amb els càrrecs públics la processó general del Corpus.
La processó ha arribat a la plaça de l’església i tots els gremis i confraries, acompanyats per la música dels gaiters, esperen formant un semicercle l’arribada del Santíssim. Quan la Custòdia arribe a la seua altura, com si passara revista, les peanyes, banderes i estendards s’inclinen fent reverència. Ja dins del temple, on es mescle l’olor de l’encens amb el romer, sàlvia, timonet… quan la Custòdia està instal·lada a l’altar major i toque l’orgue i el campanil volte sense parar aleshores ha arribat el moment culminat de la processó i de la festa del Corpus.
Tota l’església morellana, amb les seues confraries, els seus sants i els seus fidels es preparen per a rendir pleitesia al Santíssim Sagrament. És un dels moments més solemnes de la festa. És el moment de les Cortesies, de les reverències que tots els participants —menys els personatges— fan davant la Custòdia.
L’última peanya, avui és la marededéu de Vallivana. Quan arribe al seu lloc sone el Tantum ergo i es done la benedicció. La Festa del Corpus està a punt d’acabar. Falte que el Consell de la Vila, que l’Ajuntament passa punt final.
La baixà de la Vila. Els gegants, el gaiter, la bandera de Sant Antoni, abans les parròquies de S. Miquel i S. Joan, i ara la Confraria dels Llauradors, l’àliga i els gegants tornen a casa seua. Sone la gaita i la marxa de la banda municipal. Els gegants parats davant la porta de l’ajuntament i quan la comitiva s’ha retirat, entren a la Sala, és la mort dels gegants.
Domi Pastor dia: “No deixem que morgue el Corpus. Si mor el Corpus no el ressuscitarem. Ja us ho he dit. Aquells homes d’abans no sé si creien. Tot Morella, tots catòlics no és capaç que ho foren. Hi havia que no creia, però tenien una formalitat per anar a la processó, per fer les coses que valia la pena”
La Processó del Corpus s´ha acabat. Han passat 660 anys des d’aquell 4 de juny de 1358, de la festa més sumptuosa que anyalment tenia lloc a Morella, de Religiositat, Cultura, Història i Tradició. Els morellans d’avui tenim l’obligació de continuar amb eixe llegat dels nostres avantpassats. De continuar eixa cultura i tradició centenària per fe i per vot, i d’eixir al carrer, prendre el carrer i anar a la processó. Sense vergonya, amb orgull i dignitat.. La processó és el POBLE. Sense POBLE no n’hi ha Processó. Tots som POBLE tots som PROCESSÓ.
“Allò que ha estat, això serà,
i allò que va fer-se, allò es farà”
(L’Eclesiastés)
P.D. A la memòria de Teudo Sangüesa, Majoral del Corpus i membre del Capítol del Santíssim que tant estimava esta festa i la del Sexenni, perquè és el més gran obsequi que Morella oferix a Déu.
Teudo, quanta falta ens fas i ens faràs!. Però, m’agradaria dir-te Teudo que, amb la que està caient al món, totes estes històries tan boniques que tu em vas ensenyar i he escrit, tan sols són bogeries, falòries i englantines.
