LA FALSA: “Allons enfants de la patrie…”
Algú va dir, amb no poca dosi de sorna, que eliminades les seleccions de Senegal, Nigèria, Egipte, Tunísia i Marroc, la única selecció africana que quedava al Mundial de Rússia era França. I no és tema baladí dir-ho vista la procedència de la major part dels seus jugadors. Disculpeu-me la ironia però què hagués estat de la selecció francesa, i d’altres moltes del continent, si en el seu dia no s’hagués tolerat l’arribada d’uns determinats immigrants que, amb el pas del temps, van engendrar tota una generació de grans futbolistes que avui tants d’èxits generen no sols a França sinó a altres països com Bèlgica, Alemanya, Anglaterra, Portugal i la mateixa Espanya? Sí, ja sé que Neymar, Costa, Umtiti… no venen amb patera i que a Zidane i Dembelé no els vam tenir que rescatar de la Mediterrània però…. us heu parat a cavil·lar quants Eto’os s’hauran pogut ofegar entre les costes de Líbia i Europa? S’imagineu que la família de Kylian Mbappé no hagués pogut reunir la massa gran quantitat de diners que costa als que volen fugir de la misèria, aconseguir una raconet d’una miserable embarcació que ningú sap si els du a la mort, a un centre de reclusió o a seguir en la més trista de les misèries que és la de viure la que ja és teua però en un país desconegut? ‘Allons enfants de la patrie…’ cantaven pels carrers de França i en l’acte oficial al qual el president Macron va convidar a xiquets marginats de barris pobres d’immigrants per a estimular-los a ser com els jugadors de la selecció. Heu escoltat el missatge ‘mes petits’? Us heu d’esforçar per fer ben gran la pàtria i no espereu res a canvi, prou ha fet la pàtria en donar asil a les vostres famílies que fugien d’aquells països als quals, la pàtria que ara us acull, va explotar econòmicament i va arruïnar ben bé amb aquella colonització de la que en sou víctimes. Qui us ha dit que d’haver pogut tenir les oportunitats que se’ls van negar als vostres avantpassats ara no serieu campions amb Algèria, Marroc o Costa de Marfil? Ja sabeu: veniu si aporteu però no vingueu a demanar per més que nosaltres anàrem a expropiar.
Himnes s’han escoltat i banderes s’han vist legítimament a França amb motiu de la consecució del campionat mundial de futbol. A Espanya no hem guanyat res però també ha estat una setmana d’himnes i banderes, aquells que il·legítimament s’han escoltat i aquelles que il·legítimament s’han enarborat al crit de ‘Franco y el valle no se tocan’. La ‘friolera’ quantitat d’un miler de persones –o no- es van erigir en les ínclites noves defensores del ‘Alcázar’ mortuori de Quico el Sord. Quant fàcil és confiscar calçotets grocs a l’entrada d’un estadi i que difícil és fer-ho amb banderes no constitucionals.
Ni temps tinc ja per comentar-vos la visita a Europa de Donald Trump qui ha passat com diuen els castellans ‘como elefante por una cacharrería’. Per cert, s’imagineu un nou eix internacional entre Trump, Putin i Kim Jong-un mentre Europa juga a Hello Kitty? Puix temps al temps!
