“Fem que la comarca alce el vol”
Parlar avui dia de la comarca dels Ports és una realitat tangible, una denominació acceptada i coneguda per la majoria dels valencians. Tanmateix, han fet falta unes quantes dècades per posar en circulació i assumir aquest terme que estava amagat entre els plecs d’un Maestrazgo supracomarcal. D’acord, tenim el nom; però la configuració política comarcal encara està per fer. Existeix la Mancomunitat dels Ports i és innegable la seua bona voluntat de treballar per la comarca a través de les ajudes de les diferents administracions, de la mateixa manera que ho fan directament les ajudes de la Diputació provincial, de la Generalitat o de fons europeus. Ens ajuden, és cert. Però les comarques, des del punt de vista polític, si tenen algun sentit, aquest és el d’apropar l’administració al ciutadà. Es tracta de descentralitzar, de tenir competències comarcals i recursos econòmics suficients perquè la qualitat de vida i els serveis bàsics dels ciutadans dels Ports siguen equiparables a la majoria dels ciutadans valencians.
La majoria dels pobles dels Ports són petits municipis en procés de despoblament i envelliment. L’administració local no es pot fer càrrec de tot un conjunt de serveis, i això vol dir que ha d’haver-hi una organització comarcal en què estiguen representats tots els seus pobles -independentment del color polític- per poder garantir el benestar de la població. Són els habitants de la comarca els qui han de gestionar els seus recursos i les seues necessitats a través de serveis mancomunats en què, on no pot arribar el municipi, hi arribarà l’administració comarcal per assegurar l’equilibri territorial. És la gent d’ací la qui coneix més les seues possibilitats i les seues mancances.
Des de dècades, s’ha potenciat un model territorial que afavoreix que hi hagen zones amb una població molt elevada i altres, especialment el món rural, en què s’ha vist com un fenomen natural la pèrdua de població i sembla òbvia la necessitat d’emigrar per buscar-se noves oportunitats i un nivell més alt de qualitat de vida. Doncs, no. No en té res de natural l’abandó a què ens ha sotmés aquest tipus d’administració. Comença a ser l’hora de passar comptes. A l’hora de pagar, tots som igual davant d’Hisenda. Ho som, a l’hora de rebre els serveis necessaris? Cal gestionar el desequilibri territorial i cal qüestionar-se ja per què a les ciutats, a les capitals, és on es concentra tota l’administració provincial, autonòmica i estatal. Si algun dia som comarca amb entitat jurídica i amb competències, part d’eixa administració hauria de residir als Ports; s’incrementaria la població, s’afavoriria la tramitació ràpida de les gestions, es pendrien decisions en el marc territorial propi i no des d’altres punts allunyats de la realitat comarcal.
Qui estima el País Valencià, l’estima en la seua totalitat. Volem un país equilibrat territorialment. Cada poble que perd població va encaminat a la seua extinció. I la mort de qualsevol poble és una pèrdua col·lectiva, que ens afecta a tots els valencians. Perdem patrimoni i gent que ens el cuidava. Els pressupostos de la Generalitat Valenciana haurien de contemplar aquest fet i dotar econòmicament les comarques més desafavorides amb mesures de discriminació positiva per aturar aquest procés asimètric dels territoris valencians. Seria una bona inversió de futur. I la millor manera és potenciar les comarques com a unitats administratives del nostre territori. La comarca dels Ports, com totes les comarques, disposaria dels serveis necessaris que qualsevol ciutadà disposa si viu a la ciutat: centres mèdics, educatius, administratius, culturals, d’oci; xarxa de carreteres adequada i oferta competitiva d’internet i serveis de telefonia, etc. i això repercutiria en l’augment dels llocs de treball, gestió econòmica, serveis terciaris, etc. I si algú necessitara desplaçar-se del seu poble per fer una gestió, comprar, etc… a banda de tenir millor sistema de comunicacions, ho tindria molt més a prop: a la seua comarca. La comarcalització indubtablement impulsaria els centres comarcals: Morella, Vilafranca, Forcall…hi hauria més administratius, més personal sanitari, més mestres i professors, més llocs de treball pels serveis mancomunats comarcals i altres que farien més atractiva la decisió de quedar-se a viure a la comarca, perquè tots els seus pobles se’n beneficiarien.
Si alguna vegada es pren seriosament la comarcalització del País Valencià, ha de ser un procés consensuat per totes les parts. S’han de tenir en compte els aspectes geogràfics, històrics i socioeconòmics que configuren una comarca. El més important és la voluntat de ser-hi dels pobles que la integren, i si pot ser, amb respecte per la història que ens ha anat conformant a través del temps. No ha de ser una decisió presa des de les altures, ha de ser el resultat d’un diàleg entre l’administració i els pobles afectats. A la comarca dels Ports tenim els casos de Vilafranca, Catí i la Tinença de Benifassà. Des del punt de vista històric mai no han pertangut a la jurisdicció del Maestre de l’Ordre de Montesa i, actualment, estan inclosos en les comarques de l’Alt i Baix Maestrat, respectivament. Ha quedat palesa la voluntat manifesta de Vilafranca de formar part de la comarca dels Ports. A més de ser seu de la Mancomunitat comarcal dels Ports, ha participat activament en totes les rodes de l’Aplec dels Ports. Cal que Catí i la Tinença de Benifassà es manifesten a través de les seues associacions, dels seues centres d’estudis, abans de ser inclosos en una comarca des d’algun despatx oficial.
Els Ports, com el seu nom indica, és un lloc per facilitar el pas entre les nostres muntanyes; també és un lloc d’encontre, un lloc per on passen les aportacions de les comunitats autònomes veïnes: Aragó i Catalunya. Ambdues comunitats autònomes estan organitzades territorialment en comarques com a entitats jurídiques i amb algunes transferències concedides. Podem aprendre de la seua experiència. Quines coses han funcionat i quines no. El que sí que tenen en comú és que s’han aconseguit més llocs de treball i una cohesió més gran del territori. De fet, a Catalunya, s’ha incrementat la població rural. També a Europa estan tenint èxit les propostes de descentralització territorial amb agrupaments de municipis especialment a Dinamarca i Suècia, on tenen assignades, fins i tot, competències de sanitat i educació.
Alguna cosa està canviant. Comença a percebre’s en l’ambient dels Ports un canvi d’actituds: la gent que hi resideix, especialment la gent jove, n’està orgullosa de viure-hi; s’estan perdent els prejudicis que han anat acompanyant al món rural des de fa molt de temps. Ara des de qualsevol lloc, si es tenen els mitjans adequats, es pot fer de tot i tenir de tot. Posem els mitjans necessaris a la comarca dels Ports. Han fet falta unes quantes dècades per consolidar la denominació comarcal “Els Ports”. Ara, quantes dècades haurem d’esperar per posar en marxa la nostra comarca? Com deia el lema del 27é Aplec dels Ports a Portell, fem que la comarca alce el vol!
Rafael Serret Serret
és membre del Centre d’Estudis dels Ports
