La dreta i la ruralitat
Diuen que qui avisa no és traïdor, i no m’agradaria avançar-me, però uns bons resultats de Vox i l’aplicació de les polítiques que proposen (com que les proposen, el votant les accepta i, per tant, no és cap traïció) no portaran més que a més empobriment i més despoblament a les zones rurals i municipis menuts.
Vox presenta el mateix programa a totes les comunitats autònomes i a les eleccions generals. Com que la seua mirada a la realitat és uniforme a tot l’Estat, no distingeixen entre realitats socials diferents i necessitats diferents que tenen els territoris. No costa massa, doncs, saber què proposaran a les eleccions a les Corts Valencianes per al proper 26 de maig; n’hi ha prou en mirar-se el programa amb què es van presentar a Andalusia a les últimes eleccions.
Si ho feu, voreu com no hi ha ni una sola proposta per millorar les condicions de vida de la gent que viu a els zones rurals, ni per aturar la despoblació ni per a garantir una vida digna en un entorn com el nostre. Al contrari. Més enllà de proclames patriòtiques de bandereta que no milloren la vida de ningú, de frases buides de contingut efectiu però que sonen bé i de propostes que només busquen excloure a part de la població dels serveis que són i han de ser de tots i per a tots, hi ha una proposta que no ens pot passar desapercebuda, en especial en aquestes terres perquè ens afecta directament, i és la fusió (és a dir, a la pràctica, l’eliminació) d’ajuntaments i de representants locals en pro de l’eficiència. La proposta de Vox és única per la seua claredat, però no són els únics que ho deixen entreveure; Ciudadanos inclou al seu programa electoral base la “promoció de la fusió de municipis”. I, de fet, aquesta promoció ja està en vigor a través de l’anomenada Llei Montoro, aprovada per l’anterior govern del PP quan tenia majoria absoluta, que ofega els ajuntaments i que, per cert, no s’ha derogat amb el canvi de majories al Congrés de les darreres eleccions. No cal dir que les víctimes d’aquesta fusió acabarien sent els ajuntaments dels municipis menuts perquè a ningú se li passaria pel cap unir els municipis de Vinaròs i Benicarló, Reus i Tarragona o Elx i Alacant, per dir ciutats que els seus termes municipals es toquen.
Això passa mentre un dels principis que cada vegada es fa servir més en les societats democràtiques avançades és el principi de subsidiarietat, que no vol dir res més que les decisions es prenguen el més prop possible dels ciutadans que els afecta i que, a la pràctica, es tradueix en més autonomia local i potenciar les institucions més properes al ciutadà. Això té uns efectes positius en tant la gent se sent cridada a participar de les decisions i, també, a controlar el compliment dels compromisos dels representants. Un exemple d’aquest principi són els fons FEDER de la Unió Europea, que segur que coneixeu, i que es gestionen des dels diferents territoris per poder aplicar una solució diferent per a cada realitat també diferent. No hi ha dubte, doncs, que aquest principi hauria de ser un pilar dels sistemes democràtics; com més prop de la gent es prenguen les decisions, més i millor democràcia.
Els ajuntaments dels pobles menuts són essencials per la supervivència dels propis pobles. Ajuntaments on els seus representants (alcaldes i regidors) posen diners de la seua butxaca per desenvolupar tasques pròpies del seu càrrec. Treballadors municipals que coneixen les necessitats i les preocupacions de cada veí i de cada veïna del poble. Gent que cada vegada que els toca baixar a Castelló, València o Madrid (perquè ells no pugen mai) lluiten fins l’últim cèntim de l’últim euro per als serveis dels ajuntaments de la comarca i que garanteixen que els pobles estiguen el millor que poden.
I si la preocupació és per l’eficiència dels serveis, ja fa desenes d’anys que funcionen les eines que permeten la millor eficiència. Les mancomunitats, que s’haurien d’enfortir amb l’aplicació de la nova llei que les regeix al País Valencià (tot i que és insuficient), ja s’encarreguen d’assumir aquells serveis que els ajuntaments menuts no poden assumir.
Una altra de les propostes de Vox és, primerament, buidar de competències les comunitats autònomes per, després, poder recentralitzar tot el poder a Madrid i gestionar tots els serveis des d’allí. El desenvolupament de l’Estat del Benestar (i, per tant, la sanitat, l’educació, les polítiques d’ocupació i tants altres serveis i polítiques públiques per a la gent) a Espanya està molt estretament lligat al desenvolupament de l’Estat autonòmic i que, per tant, la suposada desaparició de les autonomies segur que marcaria un canvi enorme en la gestió d’aquests serveis, probablement cap a pitjor precisament pel què s’ha dit abans del principi de subsidiarietat. Estigueu segurs que la comarca no n’eixiria ben parada. Una pista; si a Castelló o València ja costa fer entendre les necessitats de la comarca, imagineu-vos fer-ho entendre a Madrid.
En definitiva, la dreta no defensa la ruralitat i les condicions de vida dels seus ciutadans; defensen una visió idealitzada de la ruralitat, com si ací el què necessitarem no fóra feina, sanitat, educació, serveis socials o infraestructures. Com si ací només visquérem de la caça o els bous. Precisament també per poder recrear-nos, necessitem també els serveis públics de qualitat. Igual que a les ciutats però, evidentment, adaptats a l’entorn. Sota la bandera tant gran que hissen només hi ha misèria.
* Per Roger Carbó Calzada, la Todolella. Els Ports en Moviment
Més informació: Els Ports en Moviment
