LA FALSA: “Fenomen Moreno Bonilla”
Dintre d’un exercici democràtic, legítim, normal i plenament legal, tot i que pugue no agradar a totes les parts, el Partit Popular, segon en escons al parlament d’Andalusia, pactant amb les formacions Ciudadanos i Vox s’ha fet amb el govern de l’esmentada comunitat autònoma. El PSOE, la força més votada i amb més representació a la seu de l’antic Hospital de las Cinco Llagas, s’ha quedat a l’oposició agrade o no agrade. Només hem d’admetre tots que els resultats de les negociacions entre partits per a la formació de govern són tan acceptables a Sevilla, com a Madrid, com a l’ajuntament del darrer municipi espanyol per ordre alfabètic (per cert, és Zuya, a Euskadi). Tant de bo ho arriben a admetre tots aquells que sovint han exigit el govern per a la força més votada i es deixe de parlar per sempre més dels mal anomenats pactes entre perdedors.
Eixos capricis de l’aritmètica parlamentària han fet possible que amb els pitjors resultats de la història per al Partit Popular, Juan Manuel Moreno Bonilla ha aconseguit desbancar al PSOE del govern andalús per primera vegada en democràcia. El nou ocupant del palau sevillà de San Telmo ha sorprès a propis i estranys amb la consecució de la presidència, no cal ni dir que, a més a més de menyspreat pels adversaris, no confiaven en ell ni al seu propi partit. Prova del que dic és que ha estat un convidat de pedra, per no dir absent, a les negociacions que li han facilitat el govern ja que aquestes ni tan sols es van celebrar a Andalusia. Els pactes es van cuinar a Madrid entre els dirigents nacionals dels tres partits que han fet pujar el nou govern andalús i, una volta cuit, li’l van servir a Moreno Bonilla en carmanyola. A l’altre costat del mirall es queda Susana Díaz amb un pam de nas i sense el recolzament necessari del poble andalús que no l’ha revalidat al poder ni de la direcció nacional socialista que li escatima la confiança.
S’aveïnen temps electorals i intrínsecament unides a les campanyes van les convencions i presentacions de candidats. El PP ha celebrat convenció el cap de setmana en la qual hem vist a un José Maria Aznar més que pletòric davant del nou discurs del partit conservador que vol acabar amb el la fuga de vots cap a VOX, com sembla que ha estat la tendència en els darrers temps, copiant-li les proclames. És bo enarborar grans banderes per lluitar contra els nacionalismes?
Al nostre país Toni Cantó se perfila com candidat de Ciudadanos a presidir el Consell de la Generalitat. En un acte celebrat a València, al temps que mostrava la seua disposició a encapçalar la candidatura taronja, Cantó va fer una proclama contra el pancatalanisme en el que diu que ha derivat el Consell del tripartit. Les arengues de Cantó van entorn a que els xiquets i xiquetes del nostre país no poden aprendre castellà i el centrisme que vol proclamar el seu partit se li queda a l’esquerra en voler importar per a la Generalitat el govern andalús a tres bandes. Fins i tot Isabel Bonig, utilitzant el valencià, s’ha llançat metafòricament a la jugular de l’actor i comediant per reivindicar per a ella la lluita contra la catalanització del país. És el que hi ha!
Més informació: Joan Carles Marcobal | La Falsa
