LA FALSA: “Actualitat en ebullició”
Hem de reconèixer que, a pesar de tot, estem de sort. Passem fam però ens estem rient molt i distraient bona cosa. Tenim un dels índex més alts en violència de gènere, un ídem de ídem en contractes precaris i sous miserables però no ens falten temes per comentar i distraure eixa fam. Si Catalunya bada tenim Veneçuela, si ho fa Veneçuela tenim Catalunya… i per si baden les dos, tenim el futbol i els enfrontaments Barça-Madrid.
De Veneçuela no us vaig a parlar, segur que n’esteu farts i, a més a més, les coses poden canviar en qüestió de hores, de minuts. Només em crida l’atenció la pressa que es van donar alguns països en recolzar Juan Guaidó. I quins van ser els dirigents internacionals que li van fer costat des d’un primer moment: Trump, Bolsonaro… No vull defendre, ni ho faig, el règim de Maduro, però aquest no té cap diferència amb el de Daniel Ortega a Nicaragua i ningú de la comunitat internacional mou un dit per la democràcia i la fam del poble nicaragüenc. Tinc més exemples si cal. Per altra banda, no s’ha caracteritzat mai USA per defendre i promoure democràcies. Si tan solidari és Trump ho pot demostrar no empresonant menors a la frontera de Mèxic.
A Europa s’ha volgut donar una tímida resposta conjunta de recolzament a Guaidó però exigint a Maduro unes eleccions presidencials lliures. Alguns dirigents opositors han preferit ignorar eixa tímida unitat exigint el reconeixement de Guaidó des de primera hora a Pedro Sánchez, llançant-se als braços del populisme i la demagògia empentats per la temor a l’adversari que ve per la dreta qui, per cert, sembla desaparegut de l’escena política i dels mitjans. Algú que pot arribar a governar i que té possibilitats de fer-ho hauria de ser més moderat en declaracions fetes en actes espontanis al carrer. Si de veres creem en Europa i pensem en ella com a referent polític al món, no podem anteposar la recerca de vots particulars a la unitat d’acció de la Unió. Cada vegada que un polític irresponsable ataca des de dins la línia de flotació d’Europa, Putin i Trump se freguen les mans.
I si ens cansa Veneçuela sempre ens queda Catalunya com a tema de conversa. No sé si per temor al ‘jet lag’ els presos independentistes catalans han estat traslladats a Madrid amb quasi dos setmanes d’antelació al començament del judici que contra ells tindrà lloc. El viatge en autobús a la capital de l’estat va comptar fins i tot amb vídeo amb cançons del viatge, com si d’una excursió de final de curs es tractés. Els ja residents a presons madrilenyes estan acusats d’una quantitat de coses que ja no recordo per les quals no estarien acusats si en el seu moment hagueren fugit. Massa car és no ser covard i afrontar les conseqüències de donar la cara per allò que defens. Caldria també, per altra banda, analitzar eixos presumptes delictes que a Espanya ho són i Europa no els contempla ni els persegueix.
I per si tot ens esgota, l’atzar ens ha premiat amb una enfrontament Madrid-Barça en copa. Què gran és la nostra ventura com a poble de comptar amb el futbol com a opi, eixe gran fenomen que transforma els nostres principis, que ens provoca aplaudir i demanar autògrafs a delinqüents poc temps després d’exigir dimissions de ministres.
Més informació: Joan Carles Marcobal | La Falsa | política
