LA FALSA: “Cordons sanitaris”
Teníem raó la passada setmana quan pronosticàvem que hi podria haver una convocatòria electoral a causa de la no aprovació dels pressupostos. Tal i com ens temíem els comptes només van tenir el suport de PSOE, Podemos, PNV i poca gent més i van estar tombats per la confluència de forces com PP i Ciudadanos que es van unir i aliar amb els partits independentistes i proetarres que volen trencar Espanya. Algú dirà que aquesta afirmació anterior es falsa i demagoga? Segur que ho és! Com també ho són les afirmacions que se fan a l’inrevés quan s’ataca gratuïtament a forces que cerquen i treballen pel diàleg per eixir de la greu situació en la que es troba el nostre país. La solució de Catalunya serà dialogada o no ho serà. Mai la força pot ser eixa solució.
El projecte de pressupostos ja és història i bé que ho patirem la ciutadania del nostre país ja que eren els pressupostos més beneficiosos en anys per a la nostra terra. Ara toca eleccions, la seua no aprovació ha forçat a Pedro Sánchez a convocar comicis per al 28 d’abril, vigília de Sant Vicent. Els partits ja han engegat la seua maquinària electoral i, si la participació no li posa remei, sembla que ens anem abocats a un govern a l’andalusa. Partit Popular, Ciudadanos i Vox han mostrat la seua intenció de traslladar a Madrid el mateix pacte que ha alçat Moreno Bonilla com a president andalús. Tots coincideixen en posar-li un cordó sanitari –expressió de moda- a Pedro Sánchez. Tant és així que des de Ciudadanos no es descarten pactes de la seua formació amb el PSOE en ajuntaments i comunitats autònomes, perquè el cordó sanitari no se li imposa al Partit Socialista sinó només a Pedro Sánchez. Us ho deia la setmana passada, és com aquella cançó de Georgie Dann: ‘mami que será lo que tiene Pedro?´
La batalla –esperem que no la guerra- ha començat i els arguments són més que durs. Sembla que res no importa la sanitat, l’educació o les infrastructures, les ulleres de voltar la sénia només deixen veure Catalunya. Sembla fins i tot que Veneçuela ha desaparegut, només queda el missatge del ‘volen trencar Espanya’ quan el que la majoria volem és arreglar-la amb diàleg i en pau, sense exclusions ni humiliacions. Entre els arguments disbaratats va quedar el de igualar la qüestió catalana amb el problema d’ETA. Fins i tot Consuelo Ordóñez, germana de l’assassinat Gregorio Ordóñez, va eixir a demanar que no s’utilitzen les víctimes en campanya davant d’algunes declaracions sense escrúpols per part de Casado.
Sense escrúpols també algunes actuacions de l’extrema dreta per tot arreu: diferents pintades nazis s’han vessat sobre la placa homenatge a les víctimes de Mauthausen que hi ha a Almeria, a Madrid van aparèixer també amb pintades les tombes de Pablo Iglesias i Dolores Ibárruri ‘La Pasionaria’. I a Burjassot va ser tombat de nou el monument al ‘fill del forner’ de la població, Vicent Andrés Estellés. Tot molt normal per a uns defensors de la democràcia que volen governar a partir del 28 d’abril.
Per què no serà possible establir un cordó sanitari a la intolerància, a la manca de respecte, a la insolidaritat, a totes les fòbies que destrossen els drets humans i, ja per poc, a l’estupidesa?
Més informació: Joan Carles Marcobal | La Falsa
