LA FALSA: “La lliçó del 8 de març”
Amb motiu de la celebració del Dia Internacional de la Dona els moviments feministes del nostre estat, recolzats per dones i homes i en definitiva per tota la societat, han donat una lliçó al món per la seua capacitat de convocatòria i de com, tot i ser multitudinàries, les manifestacions poden ser pacífiques. No és la primera vegada que això passa a Espanya, ja les manifestacions convocades per la Gent Gran en gran part de les capitals de província per reclamar pensions dignes, manifestacions silenciades en moltes ocasions, ja van ser un exemple de comportament dels seus integrants i de respecte a l’entorn en el que es manifestaven.
Aquest 8 de març es comptabilitzaven al voltant de 350000 persones a Madrid, 200000 a Barcelona i quasi unes altres tantes a València. Per donar xifres més de proximitat a Castelló se superava la quantitat de 10000 manifestants i bona part dels nostres pobles comptaven amb concentracions de recolzament. Rius de dones i homes recorrien els carrers de tota Espanya reclamant per a les dones la igualtat, la llibertat i el més gran de tots els drets que ha de tenir una persona: la vida.
Pel que pareix no tot el món entenem el feminisme igual, de fet se li ha volgut aplicar matisos: feminisme liberal, feminisme radical… Se li volen posar cognoms a una lluita. Hi ha un feminisme en el que les protagonistes i reivindicadores són les pròpies dones i sembla que hi ha un altre feminisme tutelat en el que un seguit de dones callades escorten i escolten un home que parla i diu que reivindica el seus drets, com si hagués de signar ell l’autorització per a la llibertat d’elles. Les dones com a ‘atrezzo’, com a posada en escena per a un manifest. Amb tot encara els haurem d’agrair el gest? Altres formacions hi ha que ni això toleren i que, per cert, poden governar.
Governar volen tots els partits i molts en són els que per a triar els seus candidats opten per la formula de fer primàries. Amb aquesta forma d’elecció en els que els protagonistes són la militància de les formacions polítiques, sempre hi ha candidats que compten amb el recolzament més o menys definit de la direcció del partit. Però sembla que a la cúpula directiva de Ciudadanos a Castella-Lleó se li n’ha anat la mà. Tal era el recolzament d’Albert Rivera a la candidata ex del PP i ex presidenta del Parlament regional, Silvia Clemente, que els han pillat amb el carret del gelat i amb la tupinada. L’anul·lació d’alguns vots irregulars a les primàries ha tirat per terra els objectius de Rivera de que Clemente fóra la candidata a la presidència de la Junta. Si a casa fa això, com diuen els castellans ‘apaga y vámonos’.
Apagades successives és el que pateix la soferta Veneçuela de la provocació de les quals Nicolás Maduro acusa a Donal Trump i els Estats Units. Les darreres noticies que tinc quan us escric és que Trump retira tot el personal de la seua ambaixada a Caracas perquè és un ‘obstacle per als seus objectius’. Temor! Res bo pot eixir de l’enfrontament entre dos cafres de la història, tant i més quan un d’ells és poderós.
Més informació: dona | Joan Carles Marcobal | La Falsa
