Dels Pirineus als Ports: un llarg camí amb 800 anys d’història

El pròxim 13 d’abril, els veïns de la Mata celebren la festa de l’Onso. Després de dècades de silenci, el poble recuperà aquesta tradició l’any 2007 i, des d’aleshores, ha esdevingut un referent del cicle de festes d’hivern de la comarca dels Ports per la seua singularitat. L’Onso és l’acte més destacat del Carnestoltes de la Mata i simbolitza el canvi d’estació. A la fi de l’hivern, l’ós abandona la letargia en la qual s’havia submergit a la tardor i ix de la cova on ha suportat els rigors de l’estació hivernal, atret per la vida que comença a despertar amb la primavera. Moment de disbauxa i transgressió, l’animal recorre els carrers del poble i, amb la bèstia, els veïns participen de la desmesura pròpia de la festa, abans d’endinsar-se en la rectitud de la Quaresma. Punt de transició entre l’hivern i la primavera, la foscor i la llum, la festa de l’Onso de la Mata remet a tradicions antigues, que es perden en el temps.

Totes aquestes qüestions foren ben descrites en l’obra de Kassim Carceller, L’Onso i el carnestoltes de la Mata (els Ports) (Castelló de la Plana, 2014), on hi ha una magnífica anàlisi dels orígens de la festa, la seua significació i la seua evolució al llarg del temps. Precisament, el primer aspecte és el que em du a redactar aquestes línies, amb la intenció d’apuntalar la hipòtesi del seu origen a partir d’unes recents investigacions en els Arxius Departamentals dels Pirineus Orientals (França). Malauradament, no és possible determinar el moment precís en què es començà a celebrar l’Onso i, per tant, les idees recollides en aquella obra i les que ací s’aportaran només són això, hipòtesis. Amb tot, hi ha certs elements que permeten ubicar en el temps l’inici de la festa. L’autor el situa amb encert —almenys al meu parer— als segles medievals i també destaca l’estreta relació amb la zona dels Pirineus. De fet, la celebració de la Mata té moltes semblances amb altres que es fan als dos costats de la cadena muntanyenca. Hi ha vincles innegables entre unes i altres, reforçats per un procés històric molt concret i per la toponímia de les dues regions.

Per començar, ens hem de situar en el segle XIII. El 1231, el noble Blasco d’Alagó conquista Morella i, en els anys següents, les seues tropes ocupen la comarca dels Ports. Tot seguit, Alagó comença a fundar unes noves comunitats rurals que s’omplin a poc a poc de cristians vinguts fonamentalment de Catalunya i, en menor mesura, Aragó, Navarra i Occitània, és a dir, el sud de França. Tot i que resulta molt complicat conèixer l’origen dels primers colons, el procés migratori dels pobladors que s’assenten a aquestes terres ha estat ben descrit: des de les regions del nord, els cristians s’instal·len de manera progressiva en les zones conquerides als musulmans i, amb ells, viatgen també els seus costums, les seues creences i les seues tradicions. De fet, hi ha petits detalls que permeten confirmar les relacions entre els Pirineus i els Ports des del segle XIII.

Les primeres referències escrites que apareixen sobre la Mata són de 1212 i 1232. En els documents d’eixos anys, el poble ja és anomenat amb el topònim que ha conservat fins avui dia, “la Mata”, un terme que refereix a un lloc amb una vegetació espessa. L’espectador actual es pot sorprendre per aquesta denominació i també resulta fins a cert punt exòtic el manteniment d’una tradició que té com a protagonista principal un animal típic de regions amb unes condicions climàtiques molt diferents. Tanmateix, el paisatge no ha estat sempre com el coneixem ara i, si en aquell moment els cristians batejaren aquest indret amb eixe nom, és perquè la vegetació deguera ser abundant. De fet, des d’època medieval, el topònim és comú a altres zones de Catalunya i els Pirineus on la característica principal que les definia era la frondositat dels seus boscos. Per exemple, en el Capcir, una petita regió muntanyenca que es troba en la cruïlla dels comtats del Conflent, la Cerdanya i Foix, almenys des del segle XIII hi ha un bosc anomenat la Mata, al costat del lloc de Formiguera. Una sorprenent coincidència entre la regió pirinenca, on la festa de l’Onso està ben viva encara a l’actualitat, i la comarca dels Ports.

Més encara, a principis del segle XIV, a Vilafranca viu una família amb el cognom “De l’Onso”. No es pot saber la seua procedència, però la fixació d’aquest cognom per a designar al llinatge pot revelar, entre moltes altres coses, una característica física molt marcada d’un dels seus primers integrants o també una estreta relació d’aquest personatge amb l’animal o la festa celebrada al seu voltant en el seu lloc d’origen. En tot cas, l’adopció d’aquest cognom testimonia que l’ós té una significació especial en la vida quotidiana d’alguns indrets, que de vegades coincideixen amb els llocs anomenats “la Mata” que es poden resseguir des dels Pirineus fins als Ports i, a grans trets, també coincideixen amb els fluxos migratoris descrits per als segles XIII i XIV dels que parlava abans.

Altres topònims encara atorguen més força a aquesta relació. Entre el Capcir i la Cerdanya, hi ha el castell de Querol, un topònim que després originà un cognom que identificava a persones orignàries d’aquell indret muntanyenc i que és molt comú als Ports des d’època medieval, sense oblidar que una de les muntanyes que caracteritzen el paisatge de la comarca també té aquest nom. En aquesta mateixa zona, hi ha també dos ports d’Ares: el primer separa el Capcir del Donasà i el segon divideix el Vallespir i el Ripollès. Els dos són pics situats en un lloc de pas entre muntanyes, com ocorre a Ares del Maestrat. En aquest cas, el coll d’Ares apareix ja en la documentació del segle XII i refereix també a un indret de pas, frontera natural del castell musulmà de Morella, que marca la partició entre les muntanyes dels Ports i les terres planes de més a l’est. Després de la conquesta del segle XIII, aquest límit canvia per qüestions polítiques, però l’aparició del topònim i la seua correlació amb altres llocs dels Pirineus reforcen la hipòtesi de partida.

Com ja s’ha avisat al principi, aquestes referències toponímiques no constitueixen un argument sòlid en si mateix, però permeten pensar que alguns dels primers pobladors dels pobles dels Ports, en general, i de la Mata, en particular, foren de la zona dels Pirineus. De fet, aquesta qüestió dels noms testimonia l’existència d’una intensa relació entre les dues regions, unides per les semblances del paisatge i les tradicions. I, com és lògic, aquests paral·lelismes degueren ser establerts per persones arribades d’aquelles regions muntanyenques, que s’assentaren als Ports durant el procés de colonització posterior a la conquesta del segle XIII. Després, evidentment, el territori i els costums han canviat, però encara hi ha reminiscències d’aquell passat llunyà, com els topònims i la festa de l’Onso, referent inel·ludible en aquestes dates per a tots els veïns de la comarca.

Més informació: Centre d'Estudis dels Ports