LA FALSA: “A Angel i Maria José”
Aquest món nostre que mai no ens acaba de sorprendre ens ha donat una altra lliçó de dignitat en les persones de Maria José i Angel. Ella, malalta terminal, havia demanat des de fa anys una forma de morir digna que acabare amb el seu continu patiment crònic. Ell ha posat les mans que ella no podia usar per acabar dignament amb la vida de la esposa tal i com era el desig tantes vegades expressat per ella. A la fi, al menys per a mi, una trista però bonica història d’amor que ens ha de fer reflexionar a tots.
El matrimoni va voler deixar testimoni de la seua acció amb la gravació d’un video en el que protagonitzen les seues darreres hores junts. Eixe testimoni, la naturalitat en el comportament de tots dos, posa els cabells de punta a una societat hipòcrita que mostra la seua falsedat a l’hora de maldefendre la vida. Cert és que eixa invitació a la reflexió a la que ens conviden Angel i Maria José s’ha convertit en un espectacle mediàtic en el qual el morbo preval sobre la pròpia reflexió. Una vegada ocorreguts els fets, quan Angel ix en llibertat després de passar dos nits a les cel·les de la policia, té que aguantar la pregunta d’una mala periodista de ‘si havien pres ara la decisió perquè era campanya electoral’.
No cal ni dir que aquest fet s’ha convertit en tema tractat per tot el ventall polític en precampanya: Sánchez diu que vol una llei d’eutanàsia, Casado diu que està en contra, el vent que gira el penell de Ciudadanos li fa dir a Alberto Carlos, antigament Albert Rivera, que també es decanta a favor de facilitar una llei a favor. Abascal, per la seua banda, va manifestar que ‘cap home ha d’acabar amb la vida de la seua dona’ al temps que continua perseguint per enderrocar totes les polítiques en contra de la violència de gènere i vol acabar amb els llocs de treball per la igualtat de la Junta d’Andalusia, on sosté el govern de PP i Ciudadanos.
Mentre la societat du a gala la seua hipocresia som testimonis de la fermesa d’Angel en el moment de la seua detenció, quan és emmanillat per ser traslladat a les dependències policials on passa un parell de dies mentre se pregunta ‘fins a quan es veurà criminalitzat un acte d’humanitat’ i ‘per què no s’accepta la mort com una part més de la vida’ tant i més quant aquesta deixa de ser-ho de manera digna per convertir-se en un patiment i una tortura.
Les llàgrimes d’Angel cauen quant està en soledat i, més que mai, està acompanyat de Maria José, ell amb ella i ella amb ell. Sols que Maria José ara ja, per fi, no pateix.
Més informació: Joan Carles Marcobal | La Falsa
