LA FALSA: “Llàgrimes per Quasimodo”
Esgarrifant el trist espectacle que vam viure des del dilluns a la tarde fins dimarts a la matinada: la catedral de Notre Dame de Paris va patir un devastador incendi que va ensorrar més de vuit segles d’història, vuit-cents anys d’art, patrimoni i monumentalitat. Una enorme pèrdua no sols per a Paris i França si no per a tota la humanitat, una catedral com la de Notre Dame és una miqueta catedral de tots. En caure l’agulla de la catedral, en cremar-se la seua estructura i l’art que englobava, tots vam ser un poc Quasimodo.
El dilluns a la nit no ens haguera importat a ningú ser geperuts ni haver estat abandonats a la porta de ‘Nostra Senyora de Paris’, el dilluns tots haguerem volgut ser els seus campaners per fer doblar les campanes de la manera més ensordidora i que els seus batalls sonaren a plors, vessar la nostra suor i les nostres llàgrimes damunt del foc arrasador i sufocar les flames infernals. Però res era possible a no ser el treball dels bombers que van lluitar de manera agosarada en la seua extinció. Als milions de parisencs i visitants només els quedava mirar impotents la desfeta des dels ponts del Sena i entonar càntics esporàdics que no feien si no més que magnificar i solemnitzar la tristor, la desesperació i el desànim. El foc s’apoderava de manera insultant de la història i aprofitant-se de la magnitud del monument, feia esforços per arrimar les seues flames al cel com volent cremar tota possibilitat de reconstrucció.
Ningú dubta que Notre Dame serà refeta, ja ens comentaven dimarts que encara es conserven els plànols de la seua construcció primera i que la fita és possible. Tots desitgem que més prompte que tard la seua silueta torne a lluir de nou sobre l’illa de Paris. Caldran esforços per part de tots per aconseguir-ho. Paris, França i la resta de la humanitat ho mereixem.
. Los Nogales
Les flames de Notre Dame no ens han de cegar els ulls davant de fets també esgarrifants com els que, presumptament, han tingut lloc a la residència de gent gran ‘Los Nogales’. Sembla ser que el fill d’una resident ha vingut gravant des de temps els maltractaments vessat sobre la seua mare i altres residents. Costa creure que d’haver comprovat els fets mitjançant la gravació mantinguere a sa mare al centre. Per altra banda, extreballadors de ‘Los Nogales’ pareix que han manifestat que els comportaments denunciats als vídeos eren habituals al centre. Pot ser se’ls hauria de censurar el no haver denunciat com calia si eren testimonis dels maltractaments.
En tot cas és necessari investigar bé els fets en aquest i d’altres centres en els que haigue pogut haver comportaments inadequats si així ha sigut i no posar injustament a tots els centres al mateix sac. I, per suposat, trencar una llança en favor d’aquells i aquelles bons/es professionals, la majoria indubtablement, que treballen a les residències per a gent gran i que cada dia estan a la cura dels mateixos amb professionalitat i gran estima cap als nostres majors desenvolupant una labor que els dignifica.
Més informació: Joan Carles Marcobal | La Falsa
