LA FALSA: “El debat del debat”
Els debats als quals hem pogut assistir en aquesta campanya electoral no han arribat a les tres hores i mitja de durada entre els dos. Això sí, els debats sobre els debats, parlar d’ells abans, durant i després, ens ha portat dos setmanes, quasi bé la durada de la campanya electoral. Primer que si acudiria Vox, que si la Junta electoral no autoritza (incomprensiblement) la seua presència, que si hi haurà només un debat a TVE, que si hi haurà dos, que si… que si… I posteriorment, com sempre passa, anàlisis ben diferents i cada militant veu guanyador al candidat del seu partit.
Particularment penso que un debat no ha servit mai per decantar un vot a no ser si un candidat té un fracàs estrepitós, que mai no sol ser el cas. La celebració d’un debat sempre acaba sent un espectacle mediàtic per al circ de la televisió. Cert que els debats són interessants i coincideixo amb Pablo Iglesias que haurien d’estar estipulats per llei. Però hem de saber bé el què volem. Un debat hauria de servir per a que la ciutadania se n’assabentés dels programes de cada formació i que els candidats els confronten, escoltar-los sí podria inclinar als indecisos però correm el perill de caure en l’avorrició i aleshores els debats es fan tediosos i pesats, no agraden. No cal ni dir que l’audiència augmenta quan els candidats entren al fang i comencen a sarpejar en la grolleria, només ens sembla divertit quan es teatralitza. Malauradament, aquests debats seran més famosos per l’estúpida escena dels quadrets de Rivera que per les propostes vessades pels candidats, algunes d’elles irrealitzables. Farem un pont però si no hi ha riu farem el riu també, i au! Tot no hauria de valer mai i en un debat tampoc.
Vam assistir a dos debats diferents. Dilluns el de TVE conduït digna i professionalment per Xavier Fortes i en el qual es van poder escoltar prou bé els arguments dels candidats. Ací vam poder veure a un digne Pablo Iglesias, a un Pedro Sánchez que va resistir sense ferides els atacs dels representants de la dreta als quals va contraargumentar en tot moment i un duel particular de representants d’eixa dreta en el que Rivera semblava vencedor. A l’endemà, al plató d’A3 Media, el debat se’ls va escapar de les mans als moderadors, Vicente Vallés i Ana Pastor no van saber contenir els candidats, van permetre massa les continues interrupcions, el qual dificultava a l’espectador entendre els missatges. Algú li havia dit a Rivera que al primer debat havia estat guapo i contundent i en aquest debat va sobreactuar encara més i el van trair els nervis.
Els debats ja han passat però com incomprensiblement en la darrera setmana de campanya no es poden publicar enquestes no sabem la incidència d’aquests sobre els indecisos però no queda molt, només queden dos dies per a la jornada electoral. Reflexioneu bé demà i feu-ho a fons, voteu en consciència però només us demano que voteu amb seny, no bolsonaritzem Espanya, tot el que tenim ha costat massa anys de lluita aconseguir-ho, no ho llancem per la claveguera. Per respecte als nostres avantpassats, i més encara avantpassades, no tornem al segle XIX.
Més informació: eleccions | Joan Carles Marcobal | La Falsa | política
