“Clams per la ruralitat”
Gairebé el 90% de la població del l’Estat Espanyol viu al 20% del territori, sols un 10% habitem la resta. Sento començar amb aquesta dada freda i poc animosa. La xifra ho diu, el desequilibri entre territoris urbà/rural és massa gran. Estem en una situació alarmant que requereix estima i passió per a crear camins amb la direcció contrària que s’ha estat portant.
Hem de tindre clar que el món rural és un patrimoni col·lectiu i és necessari per al conjunt de la societat. Si una part del territori es buida repercutirà en la resta de manera negativa. I si parlem de les zones rurals amb gran capacitat de producció agrícola, evidentment el problema és més greu. A l’espai urbà ja es nota l’efecte d’insostenibilitat que provoca la superpoblació. La població en general, hauríem de pensar en canviar alguns hàbits de consum i mirar d’afavorir una economia més acorde amb el territori que tenim als voltants.
En paraules de Jerónimo Aguado, President de la Plataforma Rural, hem de qüestionar el model de desenvolupament capitalista, on predomina l’acumulació i la concentració dels sectors productius i de les persones a les ciutats, per a abordar l’abandonament del medi rural.
Els reptes són grans: mobilitat limitant, tecnologia que no arriba a tots llocs, població envellida, desaparició de comerços… però davant l’esmentat desequilibri i l’alarmant situació de moltes zones rurals neixen moviments i iniciatives per a intentar revertir-ho. Apareixen noves tendències d’oci i culturals, persones emprendedores que creen empreses, espais d’intercanvi d’idees… Això ens permet tindre una mirada positiva sobre el nostre territori. Cada vegada més, els moviments que apostem per minimitzar desigualtats de serveis i recursos entre població rural i urbana, estem més actius, intentem participar en més foros on intercanviar projectes i experiències i allà on podem presentem demandes i exigències.
Per a il·lustrar aquesta mirada engrescadora, descriuré algunes accions que jo interpreto com a clams per la ruralitat.
La més mediàtica i recent ha estat la mobilització «La Revuelta de la España vaciada» Més de 80 organitzacions, relacionades amb el desenvolupament rural i la despoblació, de més de 20 províncies espanyoles es van concentrar el dia 31 de març a Madrid, per a visibilitzar les reivindicacions de millora d’infraestructures i manteniment dels serveis bàsics -com col·legis i consultoris mèdics- a les zones de baixa densitat de població. També es protestava per uns bons mitjans de transport que faciliten la mobilitat i evidentment, per unes connexions d’internet a velocitat que afavorisca poder desenvolupar feines i projectes sense necessitat d’una presència física per a portar-los endavant.
A la nostra zona, fa temps que existeixen grups de treballs i diferents foros on treballar sobre el tema però el referent actual són les Jornades d’Afirmació de la Nova Ruralitat. Al desembre del 2018 es va realitzar la tercera edició. Mitjançant l’UJI i l’Ajuntament de Benlloch aconsegueixen reunir personal acadèmic, tècnic i població rural. Durant dos dies i per diferents àrees de treball s’identifiquen problemes i els seus orígens i es plantegen possibles estratègies. Es continua treballant durant mesos, discutint els aspectes tractats a cada grup i també obrint el text a diferents aportacions, per a elaborar documents de síntesi i rellevants que serviran per a exigir als diferents estaments implicats les línies d’actuació a treballar en la seua implementació.
Un altre foro interessant és el que es porta a terme a Soria. El Hueco, un centre per al foment de l’emprendiment social que porta endavant el projecte TERRIS Territorio e Innovación Social. Cocreación para una nueva Ruralidad. 100 persones de tot l’Estat Espanyol, amb un denominador comú: que tinguen pensament innovador i trencador i oferisquen punts de vista interessants sobre la relació de les persones amb el món rural, han estat durant mesos realitzant un exercici de cocreació en 12 àrees estratègiques. Les conclusions es presenten en la V Reunión de Primavera sobre Emprendimiento Social, Finanzas Sociales y Repoblación en Europa, celebrada al març.
Des d’aquest centre s’organitza també PRESURA, la Feria Nacional para la Repoblación de la España Vacía que va començar el 2017 i ha celebrat la segona edició el passat novembre. Amb aquesta Fira volen mostrar els atractius per a viure a zones poc poblades. En paraules de l’organització, el millor va ser el canvi de percepció que a vegades els pobles tenen de si mateix. Segons afirmen: «La España poco poblada, castigada durante años, se miró en el espejo y se gusto». «El futuro de las zonas despobladas pasa por capturar el talento emprendedor y para ello esas personas deben saber qué recursos les ofrecemos. Podríamos decir que Presura persigue resolver el interrogante de por qué es una buena idea venir a virir a Soria, o a Teruel, o a cualquier zona de esa España vacía, para poner en marcha tu idea o tu negocio».
A aquesta xicoteta mostra, podem sumar-ne més. Sense anar més lluny, la Universitat de València organitza durant uns mesos la I Trobada d’Idees i Projectes Culturals i dedica una taula rodona a les Bones Pràctiques en Context Rural. Però no ens oblidem, el més important som la població que habitem els territoris i ara és un moment decisiu. Sí, venen eleccions i totes les formacions polítiques presenten fòrmules i parlen de posar la despoblació en la seua agenda política. Solament un suggeriment: no ens fixem en el que ara diuen, fixent-nos en el que hem vist que van fent dia a dia.
* Teresa Giner Garcia és membre de Els Ports en Moviment
Més informació: Centre d'Estudis dels Ports
