“Equador de campanya”
Quan llegiu aquestes línies haurem sobrepassat l’equador de la campanya per a les eleccions europees, municipals i autonòmiques, aquestes darreres a excepció de País Valencià, Catalunya, Euskadi, Andalusia i Galícia que les han celebrat a banda. Moltes són les coses que ja han passat i s’han dit en el ‘fragor de la batalla’ com se sol dir.
No va començar bé la campanya per al PSOE ja que el passat divendres, el primer dia de campanya, va plorar la desaparició d’Alfredo Pérez Rubalcaba, una trista notícia per als socialistes i per a tots els demòcrates que ho són de cor. Rubalcaba ha estat una figura clau per a la democràcia espanyola, possiblement una de les figures més importants per a la mateixa, com a ministre i com a vicepresident del govern en el seu moment. Entre els aconseguiments més importants sent ministre de l’Interior s’ha de destacar la desaparició de la banda terrorista ETA, encara que ell sempre va fugir d’eixe protagonisme i atribuint eixa fita a tota la societat espanyola.
A l’hora de salvar la vida de la ciutadania li cap a Rubalcaba un altre mèrit important i gens desdenyable i no és altre que el de reduir a quasi la meitat les morts en accident de trànsit a les carreteres espanyoles. Alfredo Pérez Rubalcaba no sols va ser un bon estadista i un gran ministre si no també una gran persona. Els seu talant va destacar en tots els llocs en els que va tenir representació en la seua carrera política. Sempre fidel al Partit Socialista, va tornar calladament a les aules de química quan va posar punt i final a la sua vida pública. Plorat per la majoria després de finat només va ser infamat per aquells que només volen la democràcia per a benefici personal i no col·lectiu, els que no mereixen ser nomenats.
I si trist va ser el començament de campanya per al PSOE nacional, doblement ho va ser per al PSPV comarcal Ports-Maestrat. Ací, a més a més vam plorar la desaparició d’Ana Ferrer i per ella es vessaven llàgrimes compartides des de Cervera i Morella, per tots els pobles de les comarques nord i per tota la gent, d’incomptables llocs, que l’estimàvem. Ana ens va dir adéu però d’ella ens queda la força, l’alegria, l’optimisme, la capacitat lluitadora, l’energia que sempre va transmetre… I d’ella conservarem un entranyable record i la sort d’haver-la conegut. Vaiguen els millors desitjos i consol per a Adolf i Anna.
Costava seguir a l’endemà, reemprendre la vida normal, eixir al carrer i xafar de nou el món quant es produeixen a cada moment fets deplorables que gens agradarien a Alfredo i a Ana. Declaracions fastigoses d’una candidata de Madrid que ha de recórrer a la fal·làcia i a la estupidesa per copar protagonisme, convençuda que en la guerra val tot, fins les actituds execrables. O d’un president americà que per la seua demència posa en perill la ja exigua pau del món mentre cafres de tot arreu li riuen les gràcies. O de com VOX vol traure l’orgull gai de la societat mentre vol introduir les armes dintre de les famílies. Vist com va tot, quanta falta ens fareu Alfredo i Ana!
Més informació: Joan Carles Marcobal | La Falsa
