LA FALSA: “Verònica”
No se va suïcidar, l’hem assassinada. Verònica tenia poc més de 30 anys, dos filles i un marit. Tenia un treball a la factoria IVECO de San Fernando de Henares i, per damunt de tot, volia ser feliç i lliure. Sense xafar la llibertat ni la felicitat de ningú però lliure per ella mateix i, per tant, feliç. Però no l’hem deixada ser-ho: ni lliure, ni feliç… ni viva! Verònica va cometre la imprudència de fiar-se d’una societat hipòcrita i malalta, va pensar que tota la societat tenia el cor i la noblesa d’ella però no, la nostra societat no tolera la gent feliç i lliure, la nostra societat malalta no tolera gent sana i se comporta de manera esquizofrènica amb eixe tipus de persones que gosen saltar-se les normes de la hipocresia. La única llei per la qual es regeix la (in)humanitat.
Per una decisió lliure i personal fa uns anys Verònica va decidir gravar-se un vídeo d’unes determinades característiques i no va pensar que en el seu entorn hi podien haver, en el temps, persones despitades i ressentides disposades a fer mal, molt de mal… massa mal. I d’eixa manera es fa públic el vídeo que arriba a fer-se viral entre bona part dels treballadors d’IVECO. Circula de mòbil en mòbil, de whatsapp en whatsapp fins que arriba al propi marit de Verònica. Ningú no va fer res, ni l’empresa ni els propis companys i companyes de treball de Verònica per aturar-ho. Cada riure, cada comentari masclista al voltant del vídeo es convertia en una bala que apuntava a la nuca de Verònica. No va ser ella, vam ser tots els que no fem res per evitar casos com aquest els que vam apretar el gallet.
“Los hombres somos incapaces de tener un video así y no enseñarlo”. Aquestes paraules les va pronunciar el possiblement bon torero però execrable persona, Fran Rivera. No, ‘maestro’ -que immerescut el qualificatiu-, els homes no fan això. Eixes formes d’actuar només són pròpies dels sers roïns i abominables. No vaig a dir que estigues entre ells però t’arrimes prou amb les declaracions que has vomitat. Pensant que, malauradament, pots ser un exemple per a determinats sectors de població hauries de tenir més cura en les manifestacions que vesses i que, en ocasions, te podries estalviar. No sé torejant però com a filòsof i pensador aportes ben poca cosa a la humanitat.
No li podem tornar la vida a Verònica, només podem reflexionar com a éssers humans si és que ho som. Pensar en com li expliquem a les filles de Verònica que la seua mare va ser víctima d’una societat farisea que no tolera en les dones allò que per als homes pot ser bandera d’orgull. Quan començarem a educar i educar-nos per deixar de ser una societat malaltissa influenciada i regida per badocs amb un penis per cervell? Fins a quan les dones ens han de tenir més respecte i temor que estima? Quan arribarem a entendre que ser més home no és follar més que ningú? Quantes Veròniques més serà necessari que assassinem fins adonar-nos-en que no podem profanar la intimitat de cap persona? Tindrem coratge des d’avui i com a societat de mirar amb dignitat a les filles de Verònica a la cara?
Més informació: dona | Joan Carles Marcobal | La Falsa
