“(Re)pensar l’escola”
Jo, als meus 37 anys, estic aprenent molt, diria que és un moment on estic absorvint més els aprenentatges, ja que estic suficientment calmada i amb harmonia amb mi mateixa, fet que em permet assimilar molts imputs exteriors. També penso que l’estat actual, tant a nivell personal, professional com artístic, és el fruit del treball que he realitzat al llarg dels anys.
En aquest bon moment, com a professora d’educació secundària, se’m plantegen molts interrogants a nivell professional. Com ensenyar? Com arribar als estudiants si potser no és el moment? Com transmetre els continguts i, sobretot, els valors? En primer lloc, la motivació és fonamental, si jo estic viva es transmet. A més, l’energia, motivació i energia van de la mà. En segon lloc, per a aprendre, en general, cal també rutina: la constància en el treball és necessària per crear hàbits i per agafar destreses intel·lectuals i, també diria, personals. En tercer lloc, lligar allò que es vol ensenyar amb l’entorn i amb les vides dels xics i les xiques que tinc davant, és a dir, oferir-los des de rutes literàries, obres de teatre o espectacles a imatges, documents gràfics o pel·lícules que mostren el context històric, social i artístic de l’època de la qual estem treballant els texts literaris.
Aleshores, em sorgeixen dos interrogants més: per què no saben realitzar exercicis, en principi, senzills pel curs on està assignat l’alumnat? Suposo que no hi ha suficient exigència per part del professorat, finalment s’acaba aprovant un número considerable d’estudiants que no tenen el nivell necessari per passar al curs següent -ara bé, el problema pels comentaris off de record que he pogut escoltar és que les instruccions de no fer repetir l’alumnat venen d’instàncies educatives superiors; a més, per què quan als joves se’ls proposen activitats diferents a aquelles que estan acostumats a seguir a l’aula les rebutgen sense tan sols ni a aturar-se a mirar què és allò nou que se’ls proposa? No tinc una resposta massa clara a aquesta pregunta, intuïsc que el jovent identifica l’escola com a rotllo, llavors tot el que els arriba des d’aquesta institució li col·loquen immediatament l’etiqueta d’avorrit -pot ser per no haver-se d’esforçar ni deixar veure tampoc davant dels companys/es interès ni motivació.
L’educació és un pilar de la nostra societat -o hauria de ser-ho. Als nostres pobles, poder tenir una escola de Primària i, més encara, un institut de Secundària i/o Batxillerat és un reclam perquè la població reste al municipi. Llavors, no cal només tenir escoles i instituts sinó institucions educatives de qualitat. Per això crec que és fonamental plantejar-se el model educatiu amb què volem treballar. Cal creació? Sí, és necessària! Cal llegir texts originals i saber fer comentaris? Jo crec que també, de fet penso que és la font, l’inici d’on pot sortir la creativitat. Arribats a aquest punt, més preguntes, hi ha massa assignatures? L’horari és feixuc i rígid? Potser el sistema educatiu no està dissenyat per a ensenyar, potser té uns altres objectius…
* Susanna Sebastià Escrig forma part del Centre d’Estudis dels Ports
Més informació: Centre d'Estudis dels Ports
