LA FALSA “De temps i governs”
Ja fa temps que diuen els majors, i ja ho comencem a dir també, que les persones estem com el temps: bojos perduts. Desprès de la sequera venen les maleses, com canta Raimon la pluja no sap ploure, si plou poc és la sequera i si plou massa és el desastre. Em llevo per escriu-vos i les notícies matinals em desperten amb les maleses produïdes per les tempestes a la meitat nord espanyola. Hem de lamentar un mort a Navarra a més a més de gran quantitat de danys per les inundacions derivades de les tronades. Fins i tot la retransmissió televisiva del ‘encierro’ de Pamplona se n’ha de fer ressò dels danys als temps que ens comenten que, a causa de la pluja, el dilluns va tenir que ser suspesa la correguda de bous per la gran quantitat de pluja que sobre Irunya caía. Una bona part d’Espanya inundada al temps que l’altra es mor de set. Quasi bé nou mesos sense caure una gota i de sobte el diluvi en alguns llocs.
I si una de les notícies que destaquen els informatius és la de les tempestes l’altra és l’absència d’acord per a triar diferents governs. El que diem abans, les persones com el temps. Per diferents causes i motius no acaben d’estar clars alguns dels governs a formar, tant el central com altres autonòmics com és el cas de Madrid i Múrcia. No sabem ben bé on se fan les negociacions però sembla que la seu de les converses és la Torre de Babel, tothom parla a l’hora i ningú escolta a ningú. I de tant en tant sembla que els que menys poder tenen més alt alcen la veu conscients que de la seua decisió depèn en gran mesura el color del govern que s’endurà el gat a l’aigua, una xicoteta quantitat de cereal determina el color de tot un gran got de llet. Podemos per al PSOE, a nivell de govern central, i Vox per al PP, pel que fa a les autonomies, s’han convertit dit malament i prompte en la mosca collonera per als aspirants. I al mig Ciudadanos que si te’l trobes a per una escala mai no saps si puge o baixe.
La formació de Rivera sempre és el gran enigma d’aquesta democràcia, defèn el blanc davant del negre i el negre davant del blanc i, sempre, el blau més que el roig. Qui moltes núvies busca es sol quedar vestint sants i en política, com tot en la vida, el primer que cal fer es tenir uns objectius clars. Canviar el discurs segons dia, escenari o interlocutor pot abocar el teu vaixell a la deriva i no arribar a cap port. No pots alçar-te d’una taula en la que has pres cafè amb misògins i homòfobs per enarborar una bandera feminista o dels colors de l’Arc de Sant Martí. El més normal si això fas és que no se’n refien de tu i que pensen que vas a provocar. O a medrar que igual de detestable és.
Per suposat que el primer que hem de defensar és la llibertat d’expressió i la de tothom a manifestar-se a un vulgue, des del respecte. Però cal ser prudents, no es massa normal que el llop faigue proclames al corral de les gallines. I una petició per acabar: estudiem bé a les enciclopèdies i diccionaris el veritable significat de la paraula ‘feixista’. De vegades, massa vegades, la usem molt gratuïtament. Els feixistes poden no estar enfront si no més bé al costat.
Més informació: Joan Carles Marcobal | La Falsa
