A CAU D’ORELLA: “Jo vaig”
VIOLETA TENA
La que ara comencem és una setmana important. El govern de José Luis Rodríguez Zapatero encara la seua primera vaga general. Vuit anys fa de l’última gran mobilització laboral, allà per l’any 2002, quan la dimensió de la protesta va obligar José María Aznar a donar marxa enrere i liquidar el seu “decretazo”.
És convenient recordar-ho perquè en les últimes setmanes s’ha estès un descrèdit contra la vaga del 29-S que no és gens innocent. De colp i volta sembla com si tots els problemes d’aquest país foren causats pel “gegantí” cost dels alliberats; o que els actes dels sindicats per anar escalfant motors no foren més que fanfarries on abocar diners estúpidament. La premsa de la dreta així ho ha fet fora, mentre els mitjans suposadament a l’esquerra reverberen un discurs que no s’aparta d’eixa línia, si bé de manera més encoberta.
No és qüestió ací d’entrar a discutir els detalls de la reforma laboral, d’afirmar amb total vehemència que la generalització del contracte de 33 dies per any treballat incentiva o no la contractació; o de proclamar que els canvis en la negociació dels convenis seran letals. Correspon als economistes i a la gent que en sap analitzar el contingut de la reforma.
Ara bé, una cosa és obvia, tant el govern com els empresaris s’han entestat a assenyalar amb el dit acusador al mercat laboral, com si aquest fos el responsable dels mals estructurals de l’economia. Amb aquesta crisi ens hem adonat que els budells d’aquest sistema grinyolaven de feia temps, per més que anteriorment no ho volíem vore. Falla la competitivitat; suspenem en formació; estem a anys llum de la Unió Europea en matèria d’investigació; estem a la cua en protecció social; i la diferència entre els que menys guanyen i els que més tenen no ha parat d’engrandir-se. Però, algú ha vist el govern impulsar una reforma dràstica en alguna d’aquestes matèries? Reformar el mercat laboral no té cap utilitat si no s’aborden també aquestes qüestions. Els treballadors esdevenen, doncs, els caps de turc d’aquesta crisi. Ni que siga per això, aquest 29-S cal anar a la vaga.
Més informació: A cau d'orella | Violeta Tena
