En menys d’una setmana Castell de Cabres pretén restablir la normalitat en el servei d’aigua
comarquesnord.cat, Castell de Cabres
» dimarts, 7 de febrer de 2012
Els veïns de Castell de Cabres es van quedar el passat divendres sense aigua corrent. Les canonades de les conduccions generals es van gelar. L’aigua no aplegava a 
les aixetes. A poc a poc el problema s’ha anat solucionant per a quasi tots, però alguns, a dia d’avui, encara no tenen aigua corrent. I es que es va afegir que el gel no sols va taponar les conduccions, també va afectar a una de les bombes del diposit. A Castell de Cabres hi han tres dipòsits, i dos continuen funcionant. Són els veïns que sols es poden abastar d’aquest tercer que ha perdut la bomba, els que no disposen d’aigua corrent.
L’alcaldessa de Castell de Cabres, Mª Pau Querol, afirma que les peces avariades ja s’han demanat, i que com a molt en una setmana estarà restablert el subministre d’aquest diposit. També toca fusta, per a que quant millore el temps el gel no hage foradat les conduccions, per que el problema dels rebentons sol aplegar quant el glaç revé.
Esta passada matinada el termòmetre en eixe indret ha tornat ha aplegar a -5, i el vent ha continuat bufant de valent. A -12 aplegaven la matinada del divendres.
La neu, que de seguida va ser gel, encara està en molts carrers del poble, i sembla que si continua així, encara tardarà un temps a marxar.
No obstant, aquest no és un febrer extraordinari a Castell de Cabres. La gent recorda que els hiverns normals a aquesta latitud i alçada ens han deixat molts episodis com aquest, en semblants problemes. El que passa es que el gener havia estat molt suau, i a lo bo de seguida ens acostumem.
Els problemes en les canonades s’han registrat també en molts masos, i explotacions agropecuàries. El “soplete” o bufador està a l’ordre del dia entre les ferramentes dels ramaders per fer navegar l’aigua per les canalitzacions. Les basses i abeuradors també s’han gelat, i trencar el gruixuda capa és la primera tasca que es deu de fer estos dies per a que el ramat no tingue sed.
