El PAR considera un fracàs i ‘catalanista’ la reunió de Mequinensa
Les reaccions a la nova Declaració de Mequinensa no es van fer esperar. I les primeres en arribar van vindre des del PAR. A través d’un comunicat, els aragonesistes van dir que volen saber el número real d’alcaldes que van assistir a la reunió celebrada dissabte, afirmant que els 30 de què es parla, encara que alguns assistents li van dir al PAR que eren 22, “estan lluny de aproximar-se a la meitat dels almenys 61 municipis de l’Aragó oriental”. A Mequinensa hi van assistir representats de pràcticament la meitat de pobles.
El PAR també va voler denunciar que entre els assistents hi havia alguns que l’any 2000 havien participat en l’assemblea de regidors dels Països Catalans celebrada a València, cosa que al seu judici prova de nou la vinculació ideològica amb el catalanisme polític. Fins i tot els “tècnics” que van participar en la trobada utilitzen sempre l’expressió ‘Franja’ en lloc d’Aragó oriental per a referir-se a les comarques de l’est de la comunitat, ampliaven en el comunicat.
El PAR va afegir en el comunicat que els participants en la trobada van fer una constant referència a l’escriptor de Mequinensa Jesús Moncada al qual, sovint, intenten convertir en un escriptor aragonès que escrivia en català, quan la realitat és que ell mateix es definia com “català” i no com a aragonès. De fet, en una entrevista al diari Avui l’abril del 2002 i davant la pregunta de si “Se sent aragonès?”, Moncada va respondre: “Jo sóc un català de Mequinensa”.
La trobada a Mequinensa va aplegar una trentena d’alcaldes i regidors de les comarques del Matarranya, el Baix Aragó, la Llitera i la Ribagorça. En concret, d’Arenys de Lledó, Beseit, Pena-roja, La Sorollera, La Freixneda, Calaceit, Torrevelilla, Favara, Albelda, el Campell, El Torricó, Areny de Noguera, Valldellou, Beranui, Benavarri, Bonansa, Camporrells, Castillonroi, Mequinensa, Montanui, Pont de Montanyana, Sant Esteve de Llitera, Sopeira, Tamarit de Llitera, Tolba, Torrent de Cinca, Viacamp i Lliterà i Saidí.
Més informació: cultura | llengua | PAR
